BENVEGNUDES Y BENVEGNUS SUN LA PLATA DE LADINS DOLOMITES!

Home arrow Noveles arrow Stampa arrow Ladins "Dlafora" - Recordedeves de vostes raijes!
Ladins "Dlafora" - Recordedeves de vostes raijes! PDF Print E-mail
Valutazion: / 0
ScletDret bon 
metù ite da Aministradour   
26-09-2008

Stimés Ladins a Bornech, Persenon, Cluses, Bulsan y Maran, stimés Ladins tl rest de Südtirol, stimés Ladins „dlâfora“!

 
LADINS DOLOMITES ti dà n gran peis ai Ladins “dlâfora”. Al é n grum de rejons, che n Ladin mess jì a vive fora dla Ladinia: familia, laour, poscibeltés de cariera... Ma te chel moment che al và a sté fora di comuns ladins, ne à n Ladin prest plu deguna poscibelté da vive da ladin, da adoré sie lingaz y da l dé inant. Sovenz àn l’imprescion che al vegn cialé plu di extracomunitars y de si derc che de chi di Ladins “dlâfora”. Chest volonse mudé!

Perchel se batarà LADINS DOLOMITES per arjonje chisc derc ence per i Ladins “dlâfora”:

·        Al dess vegnì tegnì cont di debujegns linguistics di Ladins che frecuenteia les scoles talianes y todesces. A vigni Ladin che l vuel déssel ti vegnì dé la poscibelté da emparé l ladin a scola ence fora dla Ladinia. A tanc de mutons de Ladins “dlâfora” ti sàl pa sciode che ai ne sà nia plu ladin! A n grumon!
·        A Bornech, Persenon y Bulsan messéssel ence ester i numeri per mete su na sezion dla scolina y dla scola dl obligh ladina (= paritetica).
·        I Talians y i Todesc dess vegnì informés miec soura i Ladins: ence chilò àn l’imprescion che al vegn fat n grum de projec per conesce la cultura y i lingac di imigrés, ma apeina n iade valch per conesce la cultura y l lingaz di Ladins. I Todesc y i Talians che se l dejidreia dess avei la poscibelté da emparé l ladin y souraldut valch soura i Ladins.
·        I Ladins fora dla Ladinia ne dess nia vegnì descriminés dal proporz. I Ladins rejona sovenz todesch y talian sciche n todesch o n talian y essa perchel dutes les competenzes linguistiches per vegnì tratés a la per di Todesc y di Talians pro i concursc de posć plu auc, olache l proporz descrimineia zenza dagnora i Ladins. Al ne é nia da capì vigni forest declaré todesch o talian pò fé pert a duc i concursc per chisc grups linguistics, ma n Ladin declaré ladin vegn taié fora. N Ladin é plu o manco sforzé da se declaré autramenter fora dla Ladinia. LADINS DOLOMITES vuel arjonje che n Ladin posse resté te dut Südtirol ladin, zenza vegnì perchel descriminé dal proporz. A Persenon p.ej. él 8,10% dla popolazion che à n cognom ladin. Ma declarés ladins é demé l 1,23 %. Nos volon che ence i autri 6,87 % posse se declaré ladins ZENZA desvantajes tl mond dla scola y dl laour. Duc veid ite che la situazion di Ladins a Persenon fossa n’autra sce l proporz ti dess 8,10 % di posć y no demé l 1,23 %.
·        I Ladins che laoura fora dla Ladinia dess duc ciafé l’indenité de trilinguism.
·        LADINS DOLOMITES se batarà che al vegne tles zités olache al viv trueps ladins ence adoré publicamenter l ladin, sun les iscrizions y sun les tofles publiches y te d’autri contesć olache les scrites resta plu die. Sce ala và da scrive su endlonch ence per ingleis, spo arà ben ence l ladin lerch – al vuel ester demé n puech de bona volonté. Südtirol dij y se brava de ester n paisc con trei lingac – l ladin ne dess perchel fora dla Ladinia nia vegnì asconù. Samben che an adora te chest contest na forma unificheda de ladin: LADINS DOLOMITES é perchel per i idioms de valeda a livel local, ma per l lingaz unifiché (te chel che ence chesta cherta é scrita) a livel souralocal (i ne podon nia ghiré che al vegne scrit te deplù formes de ladin, ma na scrita te un n ladin é dessegur miec che degun ladin).
·        LADINS DOLOMITES se batarà acioche duc i Ladins te Südtirol vegne conscidrés al medem livel. I ne vedon nia ite ciodì che n fascian, n fodom o n ampezan che viv te Südtirol ne pò nia se declaré ladin. Con les normes atuales sun l trilinguism, che preveid y autoriseia demé l ladin de Gherdeina y de Mesaval y proibesc vigni auter idiom, é chest endere imposcibel. Chest él da mudé. Plu declarés ladins che al é, plu vantajes che i Ladins à en general.
·        I volessan che i Ladins che viv fora per l mond ae inant n contat con la Ladinia. Desche pice segn cialaronse che ei giate la “Usc di ladins” gratis. I cialaron ence che l’assoziazion di “Heimatferne” orsaniseie valch manifestazion aposta per i Ladins.

Ladins “dlâfora” Pensede a vostes raijes ladines. Dédeles ence inant! Nos volon ves daidé da fé chest. Perchel adoronse vost sostegn.

Litede perchel : LADINS DOLOMITES !

 
Dr. Marco Pizzinini
comentars
Scriv Chier
+/-
Scriv n comentar
Inom:
Email:
 
Website:
Titul:
UBBCode:
[b] [i] [u] [url] [quote] [code] [img] 
 
 
:angry::0:confused::cheer:B):evil::silly::dry::lol::kiss::D:pinch:
:(:shock::X:side::):P:unsure::woohoo::huh::whistle:;):s
:!::?::idea::arrow:
 
Preibel dé ite l code anti-spam che i vedeis dessoura.

3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."

Ultima atualisazion ( 20-10-2008 )
 
< endour   inant >